LA SALUT A LA MUNTANYA: GENOLLS I PATIMENT.

“Es puja amb el cor, però es baixa amb les cames”. Aquesta coneguda dita descriu amb precisió el que l’excursionista de certa edat o amb molts quilòmetres en els seus genolls percep en el seu pelegrinatge per la muntanya.
La intuïció ens diu que el més dur de practicar aquests esports “en desnivell” es pujar les seves pendents. I a pesar que la física recolza amb les seves lleis aquesta creença, la realitat demostra que el problema que amb més freqüència “jubila” a un excursionista és la impossibilitat de suportar dignament les baixades.

“Es puja amb el cor, però es baixa amb les cames”. Aquesta coneguda dita descriu amb precisió el que l’excursionista de certa edat o amb molts quilòmetres en els seus genolls percep en el seu pelegrinatge per la muntanya.
La intuïció ens diu que el més dur de practicar aquests esports “en desnivell” es pujar les seves pendents. I a pesar que la física recolza amb les seves lleis aquesta creença, la realitat demostra que el problema que amb més freqüència “jubila” a un excursionista és la impossibilitat de suportar dignament les baixades.

En la pujada, per fer que el nostre cos guanyi uns quants centímetres d’altitud en cada pas, una amplia sèrie de muscles transformen l’energia obtinguda del seu metabolisme en energia mecànica i, traccionant les palanques i politges dels seus ossos, ens fan guanyar alçada. Aquesta contracció muscular no és violenta sinó progressiva.

En el descens, la situació pateix un canvi que resulta transcendental per a qui té malmesos els genolls: avancem un peu y, desplaçant el pes del cos i de la motxilla, caiem fins a que aconseguim recolzar-nos i, aleshores, és precís que els muscles extensors de les cames es contraguin bruscament per amortir.

La energia que hem de suportar en cadascun d’aquests passos depèn del nostre pes (incloent-hi el pes del material) i de l’alçada que perdem.

Per ajudar a uns genolls deteriorats és fonamental ser lleugers: hem de mantenir-nos en un pes òptim. Per el mateix motiu, hem de ser molt estrictes en quant al pes que carreguem: únicament allò que és imprescindible!

Una altra forma de reduir l’esforç dels genolls és fer passos curts en el descens per a disminuir així el desnivell de baixada i la seva energia.

Per últim, hem de recorre als bastons per a descarregar en ells, a través dels braços, uns quants quilos en cada recolzament que, al llarg d’una travessa, sumaran tones descarregades i es convertirà en la diferència de poder o no continuar gaudint de la muntanya.

Kepa Lizarraga
Doctor especialitzat en medicina de muntanya.

Traducció del text publicat a la revista “El Mundo de los Pirineos” del més de març de 2003.

elmundodelospirineos.com